Psicologia en aquesta etapa

El primer aspecte important és el desenvolupament del llenguatge, habilitat que va dominant progressivament: augmenta la seva expressivitat, el seu vocabulari, la pronúncia dels diferents sons, etc. Als 3 anys, la paraula és només un so que està experimentant. Poc a poc es va convertint en el millor mitjà de comunicació amb l’entorn. Aquest desenvolupament depèn molt de l’ambient en que està immers el vostre fill. Necessita que se li parli i parlar constantment, i sobretot que se l’escolti.

Aquest desenvolupament del llenguatge va acompanyat d’un desenvolupament cognitiu i d’un canvi en la seva relació amb l’entorn, amb el medi que l’envolta. Als 3 anys comença a deixar enrere una etapa completament egocèntrica en la qual tot gira al seu voltant (els punts de vista, l’existència de les coses,…) per passar a prendre consciència d’ell mateix, del seu propi JO. Paral•lelament a aquestes presa de consciència, apareixen reaccions de tossuderia que de vegades es confonen amb reaccions de desobediència i que únicament evidencien la necessitat que el nen/a té d’un lloc entre els adults, i de tenir un temps per anar assimilant i realitzant les coses per ell mateix. En aquest sentit, l’ajudarem si l’acostumem a prendre les seves pròpies decisions. a donar-li responsabilitats adequades a l’edat. També li hem de facilitar experiències en les quals – pugui actuar, opinar, etc. i valorar-li aquestes opinions. Si se senten valorats, respectats estimats, Poc a poc aniran adquirint més confiança en ells mateixos.

També es produeix un important canvi a nivell psicomotriu; es defineix la seva lateralitat, el seu esquema corporal, la capacitat per orientar-se en el temps i l’espai, la seva capacitat d’atenció, i s’afinen les seves possibilitats manuals. Totes aquestes capacitats, seran bàsiques i imprescindibles per a la bona assimilació de la lectura i l’escriptura.

És en aquesta etapa quan el vostre fill comença a desenvolupar la seva autoestima i per tant, és molt important l’ambient en el que viu. Necessita seguretat afectiva, sentir-se valorat i estimat.

No cal ésser un expert per educar als nens, però sí dedicar-li temps i moltes ganes per a que aprenguin el màxim de l’entorn, agafi seguretat en ell mateix, responsabilitat, criteri,…Tot sovint és més important la qualitat del temps que els hi dediquem que no pas la quantitat.

En aquesta etapa de tants canvis en l’evolució un ambient ric en estímuls i afectivament segur, és el que ajudarà a un bon desenvolupament psicològic i això, sobretot, és el que influirà en la seva estabilitat emocional i en l’adquisició de coneixements posteriors.

Els comentaris estan tancats.